Pepa Batalla, una lluita basada en l’ideal de la República

La Pepa Batalla té gravat a la memòria aquell 14 d’abril de 1931 en què el seu avi la va dur d’amagat a la plaça Sant Jaume i va veure com el president Macià proclamava la República. Tenia sis anys, i començava el què ella recorda com l’època més feliç de la seva vida, la de la República, on va descobrir una escola i uns valors que encara defensa avui en dia.

Amb el pas dels anys, el fet de ser mare soltera, la seva energia i el seu tarannà independent han marcat la seva lluita en favor de la justícia, les idees d’esquerra i la igualtat entre homes i dones. Va viure la guerra i els bombardeigs de Barcelona en primera persona, i en els primers anys del franquisme va treballar molt per poder mantenir el seu fill, com a encarregada en un taller a l’Eixample. Allà, a l’hora del cafè -que feia a part de les noies del taller perquè poguessin parlar lliurement sense l’encarregada al davant- va començar a prendre contacte amb persones que lluitaven per canviar la realitat.

D’aquelles tertúlies de cafè va passar a repartir octavetes al metro, i d’aquí a les reunions clandestines d’una Esquerra Republicana de Catalunya encara no legalitzada només hi va haver un pas. Per a ella, els anys de la dictadura van ser anys d’accions de protesta i reivindicacions, de corredisses davant els grisos i de molta feina al taller, i tan aviat participava en una manifestació com es llevava a les sis del matí per omplir les entrades del metro d’octavetes de propaganda política abans d’entrar a treballar, com participava d’actes d’homenatge o reivindicació política, fent gran el petit marge de maniobra que el règim donava a la pluralitat.

Rossa, menuda, però molt enèrgica encara als seus 85 anys, la Pepa continua treballant, amb la seva militància activa, per a l’ideal republicà. És una dona visceral, massa per dedicar-se professionalment a la política, segons ella mateixa reconeix, però sempre s’ha dedicat a ERC, des de la clandestinitat i des de la legalitat, ho ha fet a prop dels màxims dirigents del partit, i sempre ha dit les coses tal com són. I és amb aquesta sinceritat que defensa que la transició va ser descafeïnada, i que la independència de Catalunya no s’aconseguirà amb paraules. La Pepa és present als moments claus de la història d’ERC dels darrers cinquanta anys, i recorda des del primer local del partit a Barcelona, les primeres eleccions en coalició amb el PT perquè encara no estaven legalitzats, la legalització, les noves fornades de republicans que no havien viscut la República, l’arribada de CiU al poder, el desencant dels anys 80…

A Sant Andreu, la Pepa va formar part del grup que va obrir el primer casal, i encara, passats els vuitanta anys, representa el partit al consell de la Dona del Districte de Sant Andreu. I és que la lluita pels drets de la dona ha estat una altra de les seves constants vitals. Independent i decidida, les seves circumstàncies vitals la van enfortir, i els valors republicans l’han portat a defensar sempre la igualtat i el respecte entre homes i dones. Per això es revolta contra la violència masclista i es presta sempre que la conviden a participar en xerrades, accions de reivindicació o de sensibilització.

Georgina Rifé i Domènech

Anuncis

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s