Domènec Mañà, fidelitat al negoci familiar

Nascut a Sant Andreu de Palomar, l’any 1922, en Domènec Mañà ha fet, sentit i conviscut amb l’ofici de botiguer. Hereda la professió de son pare. L’avi d’en Domènec havia adquirit una botiga, l’any 1902, a la plaça de Mercal – “la plaça de vendre” per als andreuencs i per a les andreuenques-, propietat d’un tal Tianet  – diminutiu de Sebastià i  conegut per ser un faldiller i un festero de ca l’Ample, una mena de “senyor Ramon enganya a les criades”. Els primers records que té són els banys a la llera del Rec Comtal, a tocar de l’església de Sant Andreu. Les primeres lletres les fa a l’escola de Doña Sofía, al carrer d’en Pons i Gallarza. Eren temps cofoïs per al negoci. Es podien permetre el luxe de tenir dependents, alguns d’ells feien nit a sobre el mostrador.Després, vindrà la proclamació de la Segona República i la guerra. Viurà junt amb la seva família els bombardeigs, la por i  la manca d’aliments. En temps de la República en guerra el negoci no tancarà, tot i la manca d’aliments bàsics.

La postguerra serà d’una duresa que deixarà una forta petjada en en Domènec Mañà i els seus. La botiga haurà de reiventar-se de nou, això sí en llengua de l’ Imperio español.  “Comestibles Mañà”, com era coneguda la botiga de queviures, venia de tot. Fins i tot, material fotogràfic. Esdevenint un punt de referència per a dur els rodets fotogràfics per a revelar. Domènec els enviava a revelar al laboratori i el client, un cop revelat, triava les fotografies que volia -aquelles que havien quedat defectuoses eren descartades i no cobrades. Els primers anys del franquisme les factures havien de dur el segell “ Año de la Victoria”.  Entre els productes a vendre, el més esperat per Nadal era el xampany – aleshores ningú deia cava-, donat que per aquestes dates solia ser un dels productes estrelles.

Les enveges eren a flor de pell en aquella època de por i repressió. El pare d’en Domènec, segons ens explica ell mateix, va ser acusat de roig: “El meu pare no s’havia posat mai en res, ni amb uns ni amb els altres. Estar acusat com a roig no podies avalar a cap persona, i vam perdre algunes persones que es van pensar que no els volíem avalar per por que haguessin fet alguna cosa, i és que ell no podia, tenia un paper que ja ho deia, s’havia de presentar cada ix temps davant de les autoritats”.

Per a poder ajudar el seu pare en el negoci va anar de voluntari a la mili. El fet de fer el servei militar a les casernes de Sant Andreu de Palomar li va permetre fer la mili als matins i a les tardes treballar a la botiga, tot ajudant als seus pares.  Amb qui havia jugat de petit, fet de totes,  s’hi va casar. Van viure junts, marit i muller, per al negoci i els fills. Els fills han seguit trajectòries diferents. La gran s’ha dedicat al món de l’educació i el noi al camp de la medicina. Cap dels dos ha volgut seguir el negoci familiar. Com una Auca del senyor Esteve el fil conductor de les generacions s’ha trencat. El pes feixuc d’obrir un negoci de queviures dia sí i dia també, exceptuant els dies de festius, significava sacrificar moltes coses, entre elles la família i l’oci personal.

Els anys van passant i la botiga va perden la clientela. La competència dels súpers i de les àrees comercials són una punxada econòmica de mal parany. Les èpoques glorioses, amb dependents, són passat i el present és dur com una pedra de tartera. Cal renovar-se o morir, i Can Tianet tanca les seves portes a inicis del segle XXI. Una part de la botiga es converteix en vivenda particular i l’altra, la dedicada a la fotografia, es restaura i es reconverteix en un negoci de productes ecològics. Enmig d’aquest panorama en Domènech viu els darrers dies de la seva vida, envoltat de dona, fills i néts. El cor li diu prou i  el 2007  el seu darrer alè ens acomiada per sempre. En el record de molts andreuencs i moltes andreuenques  quedarà aquell home, que entre ampolles de lleixiu, càmeres de fotografiar, neules, detergents…., va veure passar el pas del temps envoltat dels arcs de la plaça de vendre. La història del nostre poble està farcida de persones com Domènec Mañà Salis, i entremig d’aquest silenci , entre por i repressió, Catalunya va saber, malgrat tot,  sobreviure a l’intent  ferotge de genocidi de la llengua i la cultura catalanes per part del franquisme.

 

Pau Vinyes i Roig

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s